El Festival REC08 i Pas a nivell

Dels dies 22 al 27 d’abril, és va celebrar a la ciutat de Tarragona, el festival del cinema REC08. Durant aquest dies, és van realitzar tota una sèrie d’activitats variades vinculades al món del audiovisual.

En aquesta vuitena edició, és van plantejar una sèrie de qüestions que servirien com a  punt de partida del festival; fins on s’ha arribat en el que es prometia com revolució digital?; Quin és el potencial educatiu del cinema? Cap a quin futur camina l’audiovisual? Totes aquestes preguntes van ser respostes durant el festival de diferent maneres, però va ser en els Seminaris organitzats on van assistir crítics, creadors i experts en cinema, on es va parlar d’aquest nou audiovisual digital. Entre els assistents és pot destacar la presència de Felipe G.Gil, creador audiovisual i organitzador del festival Sevillà Zemos.98 que ens va parlar del nou audiovisual a l’era digital, i de Hector Milla, creador de Balzac.tv que va impartir una xerrada sobre la distribució digital: Internet i sales. També hi van assistir Pedro Rivero, director de llargmetratge d’animació La Crisis Carnívora que ens va introduir a la temàtica de les noves fronteres de l’animació i Xavi Caparrós, director creatiu de l’agència de publicitat 2.0 expert en Internet, que ens va fer referència en la influència del digital al cinema i a la publicitat.

També va ser organitzada una secció que donava lloc als curtmetratges. És van presentar tant narracions arriscades com d’altres de més convencionals, però ningun d’ells va deixar indiferents als espectadors. Van ser presentats en diferents formats participants: ficció, videocreació i documental. En l’apartat de ficció m’agradaria donar més rellevància els curts Present Perfect, de Mikel Rueda i 18 segundos, de Bruno Zacharías i Miguel López. En videocreació; Aprop, de Aitor Echevaria, i FlashBack al revés,  de Chema García Iabarra, i en documental El hombre feliz, de Luciana Gil, i Héroes, de Ángel Loza.

La nit de dimarts, va ser dedicada a la nit Bizarra on es van projectar varis curmetratges Bizarros i on van participar varis discjòqueis, la resta de la nits, van ser protagonitzades per RECLANUÍ; un espai reservat per l’experimentació dels nous llenguatges creatius.

Darrerament voldria fer menció la secció d’òpera Prima, que es va dur a terme durant totes les tardes i les nits del festival, és en aquest espai del certamen on es van presentar varies peces d’òpera prima de diferents directors de panorama internacional. També dir que el festival REC és l’únic esdeveniment especialitzat en operes primes d’aquest país. Dona l’oportunitat a tothom que ho desitgi tindre el privilegi de conèixer quin serà el panorama cinematogràfic en un futur no gaire llunyà.

M’agradaria destacar l’opera prima del director Pere Vilà i Barceló, Pas a nivell.  És va presentar al festival el dijous dia 24, i van assistir el director i el protagonista, Marc Homs. Van presentar la pel·lícula, i van afirmar que es tractava d’una obra d’autor.

El film d’aquest director gironí narra la història d’un jove que acaba de finalitzar els seus estudis a la universitat i no sap com afrontar la seva vida. Sense cap somni ni cap motivació concreta, la frustració i la empatia que sent en aquest moment el fan endinsar en una situació d’enorme tristesa que no el deixa tirar endavant. És troba en un punt mort on sembla que no hi ha res interessant.

En aquesta pel·lícula, Vilà reivindica les etapes de la vida on tota persona en algun moment s’ha trobat, en que un es troba perdut i no sap cap on tirar. “Anar a la deriva”  és del què tracta Pas a nivell, un estat psicològic que senten  moltes vegades persones que no saben el que volen ni el que fer.

La pel·lícula, és lenta, molt tranquil·la, i únicament gira al voltant del jove protagonista i els seus sentiments. Ens mostra els seus canvis psicològics i d’ànim a través de tot el que li succeeix, encara que des d’una òptica externa aquest fet no sigui transcendental. En la pel·lícula no hi ha casi diàleg, la gran majoria de les seqüències ens mostren espais buits on únicament hi figura la presència del noi, que en moltes de les vegades no està fent res. Hi ha plans molt lents, com per exemple el de la mort de la seva àvia que dura 8 minuts. Les seqüències són banals, sense fets molt importants però que van construint la identitat, la psicologia del personatge i els canvis que s’estan efectuant a la seva vida. 

Pas a nivell va estar rodada en la més estricta independència i en un entorn totalment familiar; el seu pare i la seva germana van ser els productors, la seva mare  va estar l’encarregada del attrezzo i del vestuari, i la seva novia estava al front de la gestió i la postproducció.

Laia Navarro