Starship TroopersNens guapos i mimats es converteixen en herois d’una societat feixista 

Títol: Starship Troopers

Director: Paul Verhoeven

Actors: Casper Van Dien, Michael Ironside, Dina Meyer y Denise Richards

Any: 1997Basada en la novel·la homònima de Robert A. Heinlein Ja fa bastant temps que no vaig al cine, la última va ser No Country for old man, y el que passen últimament per la televisió no m’emociona ni per fer una mala crítica. Així doncs, veient el que hi ha he decidit treure del bagul dels records una pel·lícula que vaig veure ja fa algun temps.

Una mica d’antecedents fílmics. Starship Troopers pertany a la filmografia del director holandes Paul Verhoeven, creador d’altres films de ciència ficció coneguts per tothom com: Robocop o Desafio Total. Però també es conegut per dirigir pel·lícules com: El cuarto hombre o Instinto Basico, entre d’altres.Starship Troopers va ser rodada desprès del fracàs comercial de Show Girls. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de Robert A. Heinlein, tot i que en diversos articles apareguts a posteriori es deia que la novel·la de Heinlein estava totalment distant a la pel·lícula i que només s’havia copiat el títol. Es més, segons el propi Verhoeven, no va acabar mai de llegir la novel·la ja que l’avorria soberanament. Així doncs, ¿com es pot rodar una pel·lícula basada en una novel·la que n’hi t’has acabat de llegit?Però la pregunta potser seria, ¿com he arribat a veure jo aquesta pelí? Doncs un amic la veu, te la comenta (a la seva manera), creus que pot estar bé, la busques per un diumenge avorrit , et costa, la trobes, la mires.... i el diumenge ha passat igualment avorrit. 

Però endinsem-se en el film. La pel·lícula de Verhoeven es realment ambigua, complexa y la podríem encasellar en diferents gèneres cinematogràfics més enllà del de ciència ficció, com per exemple pel·lícula d’adolescents, telenovel·la, documentals vèlics de la Segona Guerra Mundial o noticiaris televisius.  Així doncs, no podem dubtar que es un film polimòrfic que permet diferents lectures segons el gènere que tracta i a més va dirigida a un públic ampli ja que combina escenes de guerra amb relacions adolescents, la comèdia, etc... En realitat, lo que l’autor vol, es parodiar els generes que apareixen al film hi ha la vegada fer una crítica ha una societat els ideals de la cual són els propis dels nazisme.  L’autor situa l’acció del film en el segle 23, en un món descrit per un sistema polític basat en l’ individualisme extrem que ratlla els  feixisme i en el que només els que  ingressen a l’exèrcit  són considerats realment ciutadans i tenen dret a vot. Podem dir d’aquesta manera que el patriotisme i el militarisme s’exageren fins al punt que se’n fa burla, com ja hem dit anteriorment. 

Si parlem dels personatges, podem dir que són estereotips de joves atractius y perfectes sortits de qualsevol sèrie per adolescents americana i que com en aquestes avancen. Aquests es caracteritzen per una inexpresivitat facial, com en les mencionades series americanes, mostrant expressions molt supèrflues de felicitat, horror, por... Entre la varietat de personatges podem trobar el típic “empollon”, el noi guapo, la noia freda e intel·ligent i també la noia que sempre ha volgut sortir amb el protagonista. Hem de dir també sobre els personatges que provenen de diferents paísos, cosa que podem deduir per la gran varietat de noms espanyols e anglesos (Carmen Ibañez, Johnny Rico, Dizzy Flores, Carl Jenkins), per lo que es deixa entreveure una abolició de les diferencies culturals, cosa que dona lloc a la globalització cultural. A més, tracta amb total indiferència els temes sexuals veient d’aquesta manera com els personatges comparteixen la dutxa amb total normalitat sigui quin sigui el seu sexe. 

Tot això ens dona mostra d’una societat democràtica en la que han desaparegut les diferencies culturals i sexuals, tot i que això només es de manera aparent ja que darrera s’amaga tot un conglomerat d’interessos militars que indueixen al ciutadà a oferir la seva vida per la pàtria. Per tant, y tornant al que ja havíem comentat anteriorment, darrera aquest món feliç s’amaga una societat ultrapatriotica i feixista.  Sobre l’argument de la pel·lícula podem comentar que no es gens original, arribant a ser bastant simple per acabar amb un final feliç tant típic de les pel·lícules americanes amb el típic heroi guapo que acaba salvant el món i s’acaba quedant amb la noia guapa. Tal qual una seria americana per adolescents com hem anat repetint al llarg del document. En definitiva,  podem interpretar Starship Troopers des de dos punts de vista diferents, únicament com una pel·lícula de ciència ficció o com una crítica a una societat de caràcter totalitarista. 

Esther Huguet