27 Vestidos, una bona distracció
El significat dels vestits és una bona clau per entendre com es desenvolupa la narració del film. El títol ja defineix el sexe de la protagonista, una dona. Ella és Katherine Heigl, una de las protagonistes de la sèrie de metges 'Anatomía de Grey'. L’actriu deixa el vestuari blanc i blau de doctora per passar a portar 27 vestits de dama d’honor. Assisteix a totes les bodes que les seves amigues li demanen. Amb una pluralitat d’estils, de companyia i amb diferents motius de celebració, ella no hi falta mai. D’aquesta manera ostenta el títol de “perfecta dama d’honor”. La importància que té en ella el fet de pensar en els altres fa que tot allò anhela es reprimeixi,s’aturi i es congeli, sense que ella gairebé se n’adoni. Realment tot allò que fa pels altres és el que voldria fer per ella.
El gust personal per les bodes i tot allò que rodeja aquest gran esdeveniment la porta a col·leccionar uns articles d’un interessant escriptor i periodista. Aleshores es presenta a l’espectador, el segon protagonista del film. Un home que odia les bodes i no creu en el matrimoni perquè una experiència passada va marcar i va posicionar el seu punt de vista.
A ella li encanta formar part de les bodes. Dibuixa mentalment i imagina cada detall del seu futur moment. A ell, no li agraden.
Així doncs, ell i ella projecten una oposició de contraris i una barreja de sensacions que perfectament s’intercalen, es combinen i es compatibilitzen a mesura que avança la narració.
Tot i l’habitual presència de la música, en aquest tipus de celebracions , com a símbol de festa, no abunda la perfecta conjugació de música i imatge en la successió d’escenes.
Ells dos són els personatges principals que la guionista de la pel·lícula El Diablo se viste de Prada dissenya.
Les similituds entre els dos films hi són presents en quan a l’elecció del personatge femení com a protagonista, a la projecció de l’empresa a l’estil nord-americà: una revista femenina de moda de les més clamoroses de Nova York en el cas de El Diablo se viste de Prada i la redacció del important diari nord-americà The New York Journal en el cas de 27 vestidos. La guionista en els dos films ha projectat algunes de les dificultats que suposa ser periodista en l’era actual. En l’anterior film el personatge femení, que es deia Andrea, fa d’assistent personal de la protagonista fins que es planteja si ella ha estudiat per portar l’agenda d’una persona que amaga la seva autèntica personalitat sota la capa de diable. I en el film actual, el periodista ,Kevin o Malcom, es sent atrapat en la secció de les bodes i el seu reportatge de sortida no és potser, en termes estrictes, una bona execució de l’ètica professional.
La pel·lícula s’emmarca en el gènere de comèdia romàntica, però les rialles que el públic de la sala van deixar anar no van ser molt presents. El film és entretingut i té punts de diversió. Tot i el ritme poc energètic, que planteja al llarg del discurs cinematogràfic, al final pren una empenta que resulta més intensa que la resta d’escenes.
1 comentario
el profe -